Paranimf de la UPV – 1a planta edifici 3A (Rectorat)
Ens trobem enmig de canvis transformadors -mediambientals, globals, interculturals, tecnològics, científics- que tenen implicacions…
Ens trobem enmig de canvis transformadors -mediambientals, globals, interculturals, tecnològics, científics- que tenen implicacions de gran abast. En tots els fronts, el propi món està exigint més a les persones formades. I el disseny de l’aprenentatge universitari està canviant en resposta a aquests reptes.
En aquest context, la qüestió del “èxit universitari”, a llarg termini, abasta no sols si els/as estudiants han obtingut un títol, sinó també si els/as graduats/as estan aconseguint, de fet, el nivell de preparació -en termes de coneixements, capacitats i qualitats personals- que els permetrà prosperar i contribuir en una economia que canvia ràpidament i en contextos globals, socials i, sovint, personals turbulents i molt exigents.
Aquestes preguntes impulsen el debat emergent sobre els “resultats de l’aprenentatge de els/as estudiants”: Què han de saber i saber fer els/as estudiants? Van aconseguir aconseguir aquests estàndards esperats? I, com deixa clar l’important informe de Kuh, els nous marcadors de l’èxit de els/as estudiants també han d’abordar la qüestió de com passen els/as estudiants el seu temps educatiu en la universitat. Amb quina freqüència i amb quins resultats participen els/as estudiants en pràctiques educatives -curriculars, co-curriculars i pedagògiques- que els proporcionen oportunitats realistes per a desenvolupar realment els tipus d’aprenentatge que necessiten? Com es relaciona aqueixa participació amb els resultats d’aprenentatge previstos?
Sobre Amparo Fernández March
Doctora en Ciències de l’Educació (1987). Directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Politècnica de València. Professora associada de la Universitat de València durant 14 anys. Membre de la Junta Directiva de REDU des dels seus inicis i Presidenta entre el 2013 i 2016. Ha participat en més de 15 projectes d’investigació relacionats amb els següents temes: la professionalització docent, l’avaluació de plans i programes de formació i la qualitat de l’educació superior, entre altres. Autora i coautora de més de 25 capítols de llibres i més de 30 articles científics.
És, al costat de Javier Paricio i Idoia Fernández, coautora del llibre “Marco de Desenvolupament Acadèmic Docent. Un mapa de la bona docència universitària” basat en la investigació i de “Cartografia de la bona docència universitària. Un marc per al desenvolupament del professorat” basat en la investigació, publicacions que, respectivament, descriuen i fonamenten el MDAD.
Línies d’investigació: professionalització docent, qualitat de l’educació superior, innovació educativa.
